Sèrie Anatomia social

image

Balcons

Una façana convertida en mosaic de vides: roba estesa, persianes mig obertes, plantes i silencis domèstics. Cada balcó sembla una petita cèl·lula d’intimitat que, vista de lluny, forma el cos viu de la ciutat.

Veure imatge

image

Aula buida

Escena quieta però carregada de presència: el lloc on el cos individual era mesurat, ordenat i inscrit dins un cos social més gran. Sense alumnes ni mestres, l’espai conserva encara la disciplina, la memòria i la pregunta sobre què hem après a ser.

Veure imatge

image

Mans a la barra del metro

Mans desconegudes comparteixen el mateix moviment, el mateix equilibri fràgil dins el ritme subterrani de la ciutat. Sense rostres ni identitats, només el gest quotidià de sostenir-se mentre tot es desplaça. Una petita anatomia anònima de la convivència urbana.

Veure imatge

image

Cicatritzant el mur

Un fragment de mur s’aixeca encara enmig d’un descampat, com una resta física d’una ferida històrica. Entre la runa, els edificis i el treball quotidià, el mur deixa de ser frontera i es transforma en cicatriu.

Veure imatge

image

Bar de nit d'estiu

Un vespre d’estiu davant del mar, entre la calidesa daurada del local i el blau fresc de la nit exterior. Els punts de llum pengen com petites promeses damunt les taules buides, mentre la terrassa respira una calma alegre, de platja propera, conversa pendent i temps encara obert.

Veure imatge

image

Sota la llum blava dels làsers

La nau vibra com un organisme viu sota la llum blava dels làsers. Cossos, fum i música es fonen en un únic batec col·lectiu, mentre la nit sembla suspendre el temps dins aquest paisatge industrial convertit en refugi efímer de llibertat i energia.

Veure imatge

image

Enmig de la nit del festival

Enmig de la nit del festival, un petit cercle de complicitats resisteix el soroll del voltant. És una escena de pausa dins l’excés: amistat, cansament, estil i intimitat compartida sobre l’herba.

Veure imatge